Questions Sovent Pausadas

FAQ de la list-oc


Acuelhs dels novels / Acuei dei nouveu*

BENVENGUDA / BENVENGUDO !

Solide, los timides podon esperar un brieu avant de s'aviar !

ES amb impaciencia que t'esperam

Adissias, e a leu !!


Ensenhador / ensignadou*


Tecnica / Teinico*

list-oc, qu'es aquo? / list-oc, qu'es aco ?

Es una lista de discussion (``mailing list'') que la sia toca es de botar en contacte las personas interessadas per lenga e cultura d'Oc. Lo principi n'es simple : sufis de mandar un messatge a la lista per cada abonat lo recaupa. Mas per aquo far, cal primier esser abonat a la lista. La gestion dels messatges es automatica. Sola al marcament fa mestier l'intervencion del propietari.

Cossi se marcar ? / Coumo si marca ?

Per mandar un messatge / Per manda un messagi

Per respondre a un messatge / Per respoundre a un messagi

se pot far servir la foncion ``reply/respondre'' del vostre logicial de meil. Dins aqueste cas, vos cal malfisar que

Per se desabonar/ Per si desabouna

SIG list-oc

 


Netiqueta / netiqueto

Qualquas reglas elementarias per facilitar la vida de tots los abonats a la list-oc. Cal saber que tots avem pas lo meteis material, e que co acceptable per d'unes pot causar d'embrolhas seriosas a d'autres (los mens carament equipats, en general). Vos demandam donc de seguir aquestas reglas minimalas. E s'avetz de problemas que son pas aici mentavuts, fasetz-lo saber a la lista !

Si per cas avetz besonh d'indicar d'accents, vaqui tres biaises d'o far en servant sonque de caracteris ASCII:

letra accentuada /// codi TeX /// html /// codi de fortuna...


Lo nostre sicut / lou noueste sujet

L'Occitan, qu'es aquo ? / L'oucitan, qu'es aco ?

Una lenga -- es a dire un ensemble de dialectes que se podon comprene entre eles, mai o mens -- que se parla (e se parlava mai autres cops) dins una region compresa entre los Alps, la Mediterranea fins al Nord de Perpinhan, los Pireneus, la Mar Grand, e una linha que va d'un pauc al Nord de Bordeu fins a un pauc al Sud de Grenoble, en passant a l'Est d'Engolesme, al Nord de Lemotges, Garait, Montlucon, Vichi, a l'Est de Tiers e Ambert, al Sud de Sant-Esteve, e al Nord de Valenca de Droma.

Los dialectes (o grops de dialectes) principals de l'occitan son lo gascon, lo lengadocian, lo provencal, lo marches, lo lemosin, l'auvernhat, lo gavot (o vivaro-alpin).

Los que parlan d'occitan "estandard" o "referencial" volon parlar d'una lenga normalisada a partir mai que mai del lengadocian, tal que se pot parlar entre Tolosa e Besiers, mas purgat de sos localismes. I a un "sector lingistica" de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) que se tracha d'aquo. Mas lo mondeson pas totjorn d'acordi.

En junh de 1997, un Conselh de la Lenga Occitana, es estat creat. Recampa monde de totas las tendencias, dins o defora l'IEO. La sia toca era primier de decidir de las darrieras questions de grafia encara pendentas, puei sera de tractar de problemas de lenga coma l'aviament d'un diccionari general ortografic.

E un occitan, qu'es aquo ? / E un Oucitan, qu'es aco ?

Una persona que viu en Occitania, i nasquet o sos paires ne sortigueron. Un parla-occitan (o occitanofone) es qualcun que parla la lenga. Cal pas confondre occitan e occitanista: un occitanista es qualcun engatjat dins un movement de defensa o de manten de la lenga e/o de la cultura. I a tanben un occitanisme politic, mas se dintram aqui dedins, ne sortirem pas jamai! Om pot parlar la lenga e se'n fotre, om pot parlar la lenga, mas pensar qu'es pas d'Occitan, om pot aimar la lenga e esser pas fotut de la parlar coma cal, om pot esser occitan e pensar qu'Occitania existis pas, qu'es sonque "le Midi de la France": totas las posicions existisson. Ensajarai pas de far correlacions ambe las opinions sul nom de la lenga e la grafia (veire cai-jos).

Es que i a d'autres noms per aquela lenga? Es-que i a d'autrei noum per aquelo lengo ?

Oc ben, e mai d'un! A l'Edat Mejana se parlava de "lemosin" o de "provencal" per parlar de la lenga tota (la lenga literaria dels trobadors s'escrivia dins Occitania tota, e mai en Catalonha, dins lo pais Peitavin onte se parlava encara, en Italia del Nord). Se parlet tanben -- mens precisament -- de "lenga romana".

Dante prepauset "lenga d'oc", "lenga d'o‹l" e "lenga de si" per l'Occitan, lo Frances, e l'Italian/Castellan/Portugues respectivament, d'aprep la particula d'afortissament. Lo nom "Occitania" (o "Occitania") foguet fargat pels clergues del Rei de Franca en imitacion d'"Aquitania".

Solide, i a maitas gents que parlan de "patoes" per parlar de la lenga que parlan. Finalament, n'i a qu'estiman mai emplegar lo nom de lor dialecte (o grop de dialectes), coma aquestes Provencals que dison que parlan "provencal" e consideran qu'"occitan" fa sonque referencia a co que se parla a l'Oest de Rose. En Val d'Aran, la lenga qu'a un estatut oficial se ditz "aranes", mas los Araneses sabon qu'es una varietat de gascon e que fa partida de l'ensemble occitan.Las valadas italianas onte se parla occitan (al dessus de Cuneo) se dison "Ousitanio".

E cossi la cal escriure, cossi la cal legir? / E coumo la fau escriure, coumo la fau legi ?

I a doas menas de grafias per l'occitan. La primiera emplega de principis un pauc inspirats per la grafia francesa, qu'avem totes apresa a l'escola quand erem mainatges: la vocala que i a dins "lo lop" s'escrich "ou", la desinenca del femenin s'escrich "o" ("Mireio"). La mai correnta d'aquestas es la que faguet servir Frederic Mistral, Premi Nobel de Literatura, e doncas es sovent apelada "grafia mistralenca". Se ditz tanben "felibrenca" (del nom del movement fondat per Mistral), o quitament "provencala" per co qu'es a l'ora d'ara emplegada mai que mai en Provenca, mas es oficiala dins lo Felibrige "nacional"

Grafias "subsidiarias" de la grafia felibrenca existisson en Italia (Escolo dou Po), Losera (Escolo Gabalo) e Bearn (Escole Gastou Febus, Escole Simin Palay). D'autras grafias, coma la de l'Escolo deras Pireneos son gaireben mortas ambe lors darriers usaires. D'autors occitans dels grands (l'abat Besson del Roergue, Felix Arnaudin de las Lanas) fagueron servir de grafias inspiradas del frances, mai fidelas al dialecte propre de l'autor que non pas a l'etimologia, e que, de cops, apelavan "foneticas". Las apelacions "grafia francesa" o "patesejanta" son pejorativas, las cal defugir.

La segonda mena se vol raprochar de la grafia de l'Edat Mejana, e esser a l'encop mai etimologica e mai englobanta (es a dire que los diferents dialectes s'escrigan d'un biais que faga pareisser lor semblancas mai que lors diferencias; fa tanben veire las semblancas de l'occitan e del catalan). La vocala que i a dins "lo lop" s'escrich "o", la desinenca del femenin s'escrich "a" ("Mireia"). Foguet introdusida pels poetas lengadocians Antonin Perbosc e Prosper Estieu, precedits pel provencal Simon-Jude Honnorat e lo lemosin Joseph Roux (a la fin del segle XIX), e mesa al punt per Lo‹s Alibert dins las annadas 1920.

Se ditz "grafia alibertina" o "normalisada", e se vol "classica" (mas aquel terme es tanben emplegat per de mistralencs). I a tanben de gents que l'apelan "grafia occitana" (per oposicion a "provencala"). Es la qu'emplega l'IEO; es la qu'es oficiala a la Val d'Aran, ambe de pichonas variacions: -es al femenin plural, al loc de -as, per exemple (influŠncia del catal… de Lleida? DSV).

Alavetz, passatz vostre temps a vos guirguilhar sus de questions de grafia? / Alors, passas voueste ten a vous guirguiha su de questien de grafio ?

Non! Comprenem cadun la grafia de l'autre, e ensajam de comprene lo sieu dialecte. Segur que cadun pensa que la sia grafia es la melhora, e que sem apassionats per totas las questions que tocan a la lenga -- mas avem de tolerancia tanben, co que s'apela la convivencia en bona lenga d'oc!


Aprene Occitan / Aprene l'oucitan

A Tolosa / A Toulouso :

A Rodes / A Roudes :

A Orlhac / A Ourihac :

A Carcassona / A Carcassouno :

A Marselha / A Marsiho :

A Paris / A Paris :

per correspondencia / Per courrespoundenci :


Librarias que vendon de libres sus e en occitan / Libraries que vendon de libre sus e en oucitan

A Tolosa / A Toulouso :

A Marselha / A Marsiho :

A Auvilar / A Auvilar:

A Montpelhier / A Mounpeihe :

a Paris / A Pari

per correspondencia / Per courrespoundenci :


Musica / Musico

Ont se pot ausir / crompar de musica en occitan?/ Mounte si pou auvi / croumpa de musico en oucitan?


Revistas / Revisto

Es que i a de revistas en occitan ? / Es que i a de revisto en oucitan ?

De detzenats! Aqui senhalam pas qu'un punhat d'elas.

Un setmanari d'actualitat (politica, economica, culturala):

"La Setmana", BP 86, 64230 LESCAR.

En lengadocian / En lengodoucian :

En gascon/ En gascoun :

En provencal / En prouvencau :

En Lemosin / En lemousin :

En alpin / En aupin :


WWW-Oc / Telaragno oucitano

Paginas de la telaranha mondiala ("World Wide Web") en occitan o sus Occitania:

(dins las paginas cai-sus, trobaretz d'adrecas mai).


Credits / Credit

QSP a la list-oc - 15 de Marc de 1998 / QSP a la list-oc, 15 de Mars de 1998

Aqueste texte es lo fruch de la reflexion de Joan Frances Blanc (lengadocian) , Elena Fava (lemosina), Cristou Stecoli (provencal) e Pascal Thomas (lengadocian).

http://www.mygale.org/~simorre/oc/qsp.htm

(primiera edicion lo 8/3/96).


* Los textes escriches en itatlic son en grafia mistralenca, en occitan de la bona vila de Marselha. Lei teste escri en italique soun en grafio mistralenco, en oucitan de la boueno vilo de Marsiho