Leiçon 3

Programma



I - Tèxt d'escotar
 
ESCOTAR
- Julia : Teò, lo quant es, uèi ?
- Teò : Es lo dimèrcres quinze de febrièr, Julia.
- Julia : E quand sès nascut ?
- Teò : Soi nascut lo dètz-e-sèt de febrièr.
- Julia : Lo dètz-e-sèt ? Mas es deman passat !
- Teò : Es vertat ! Ja vint-e-cinc ans ! Que passa lèu lo temps !
- Julia : Alara, bon aniversari !

- Julia : Alò ? Sès tu, Teò ? Aicí Julia.
- Teò : Òc, soi ieu. Coma va, Julia ?
- Julia : Va plan. Soi passada au vòstre aqueste matin a uèch oras.
- Teò : Sabes pas que soi pas jamai a l'ostau lo matin ?
- Julia : Soi pas demorada plan de temps. Anar e tornar.
- Teò : Te va caler tornar venir un còp mai. Lo trenta-e-un, te va ?
- Julia : Non, lo trenta-e-un serà dissabte, es lo jorn l'anniversari dau Quim.
- Teò : Vòles venir dimarç au ser ?
- Julia : Òc, a dimarç, adieu Teò !

- Teò : Adieu, Julia ! Perqué sès pas venguda avant ?
- Julia : A causa dau trabalh. Uèi, soi au licèu de doas oras de la vesprada fins a sièis oras.
- Teò : Sas, dissabte que ven, i a balèti au nòstre, au vilatge. Voudràs venir amb ieu ? Anam dançar !
- Julia : Òc, longtemps i a que soi pas venguda dançar amb tu.

- Julia : Quand vas au Puèi, aquesta vesprada ?
- Teò : A doas oras. Mas me cau partir a una ora per non pas èsser tardièr.
- Julia : E perqué vas au Puèi ?
- Teò : Que vòles, pauròta, a causa dau trabalh.
- Julia : Ieu, vau pas jamai au Puèi lo dimècres, que i a tròp de mond.

- Teò : Quant ora es, ara ?
- Julia : Son tres oras e mièja.
- Teò : Non, son mai qu'aquò. Lo relòtge va pas plan ben, es un pauc tardièr. Son quatre oras manca vint a la mòstra dau Pèire
- Julia : A ? Aitau, anarà. Cau pas arribar tròp d'avança. Avant l'ora, es pas l'ora.
- Teò : O, tu, sès pas jamai pressada !

Phrases de base, à répéter

- Lo quant es, uèi ?
- Uèi, es lo quinze de febrièr.
- Que passa lèu lo temps !
- Bon aniversari, Tèo !
- Vòles venir amb ieu ?
- Quant ora es, ara ?
- Son tres oras e mièja.
- Avant l'ora, es pas l'ora.


II - Gramatica

Conjugaison

Comme vous savez conjuguer le verbe èsser, vous savez former le passé composé des verbes qui ont èsser comme auxiliaire. C'est le cas

Quant au deuxième élément, le participe passé, il est simple à former pour les verbes en -ar et en -ir, il peut être irrégulier pour les verbes en -re.

Verbes en -ar : participe passé en -at au masculin, -ada au féminin : anar > anat, anada

Verbes en -ir : participe passé en -it au masculin, en -ida au féminin : partir > partit, partida

Verbes en -re : participes passé reguliers en -ut au masculin, -uda au feminin : batre > batut, batuda. Mais il y a comme en français pour les verbes du troisième groupe, de nombreuses exceptions, par exemple venir > vengut, venguda ou veire > vist, vista.

On a donc par exemple : Soi anat. Soi anada. Soi sortit. Soi sortida. Me soi batut. Me soi batuda. Soi estat. Soi estada.
 

Interrogations
occitan français
quand ? quand ?
quant ? combien ?
quau, quala,
quales, qualas
quel, quelle, 
quels, quelles
perqué ? pourquoi ?
Aux questions en "Perqué", on répond en commençant par "Perque" (parce que) ou "A causa de" (à cause de). Notez bien la différence de position de l'accent tonique entre l'interrogatif et l'introductif de réponse.

Exemple "Perqué vas au supermercat ?" "Perque me cau crompar de pan.
 

Date

On intercale un "de" entre le jour et le mois, ainsi qu'entre le mois et l'année. "Lo 2 de mai de 2001".
 

L'heure

Contrairement au français, on accorde le verbe en fonction de l'heure :


Réitération

En français, pour dire qu'un action est répétée, on forme un verbe en faisant précéder le verbe de re- : dire, redire, penser, repenser, etc. En occitan, cette possibilité existe, mais elle est rare. On dira fera plutôt précéder le verbe de tornar :

Ex : dire, tornar dire ; pensar, tornar pensar ; far, tornar far.
 

Négation composées

Contrairement au français, dans les négation composées (ne ... jamais, ne ... plus, ne ...rien), l'occitan maintient le pas de la négation simple : pas jamai, pas mai, pas ren


Prépositions + pronoms

On emploie dans ce cas les mêmes pronoms qu'au sujet :


Prononciation

Dans dissabte et setmana, les groupes -bt- et -tm- "s'assimilent", c'est à dire qu'on prononce comme s'il y avait à la place deux t ou deux m : dissabte prononcé disat-te et setmana prononcé comme sem-mana.


III - Exercicis

Tableaux à combiner (comme à la première leçon)
 

1 - Dates et heures
 
Vau    diluns   una ora    
Vas   dimarts   doas oras   matin
Va   dimèrcres   tres oras    
 
venir
dijòus
a
quatre oras
dau 
vèspre
Anam   divendres   cinc oras    
Anatz   dissabte   sièis oras   ser
Van   dimenge   sèt oras    

2 - Moments de la journée (passé)
 
Nòstre amic Lucàs   a miègjorn
Carina es partit / partida i a un moment
Mailís es arribat / arribada totara
Tomàs es vengut / venguda d'ora
Magalí   ièr

3 - Moments de la journée (futur)
 
Sénher Lachaud   deman matin
Lo regent va venir deman a miègjorn
La regenta va arribar deman vèspre
Teò va partir deman ser
Lo vesin   anuèch

4 - Jours et dates
 
Lo primièr de mai   un diluns
Lo primièr d'abriau   un dimarts
Lo cap d'an va èsser un dimèrcres
Lo quinze d'agost cai un dijòus
L'aniversari d'Ugò es un divendres
Lo dètz d'octobre   un dissabte
Lo uèch de genièr   un dimenge

5 - Perqué / Perque - a causa de
 
  a l'ostau   dau trabalh
  aicí   de tu !
Perqué sès vengut  au mercat a causa daus mainatges
Perqué sès pas venguda a Nimes perque es dimèrcres
  a Caurs   i a los dròlles
  au nòstre   soi partit a Marselha.

 

6 - Respondètz a las questions que seguisson

Quau jorn es, uèi ?
Lo quant es, uèi ?
Quand sès nascut/nascuda ?
Quant ora es, ara ?
A quala ora vas au licèu / trabalh, lo matin ?
E lo vèspre ?
Quant de jorns i a dins una setmana ?
Quant de jorns i a au mes de genièr ?
E de febrièr ? E de Març ?
Quant de mes i a dins una annada ?
Quant d'oras i a dins un jorn ?
Quales son los mes qu'an trenta jorns ?
E los de trenta-e-un jorns ?
Amb un calendièr, vas dire quau jorn de la setmana cai lo 17 d'abriau, lo trenta-e-un d'agost, lo primièr d'octobre, cap d'an. Lo dètz-e-sèt d'abriau cai un ...
Quau jorn es lo mai long de l'annada ? E lo mai cort ?
Quand cai la nuèch au mes de decembre ?
Quand cai la nuèch au mes de junh ?
 

7 - Reviratz en occitan

Il va être trop tard, je vais revenir à la maison.
Il est déjà six heures, je n'ai pas (ai pas) le temps d'aller chez vous.
L'anniversaire de Léa tombe le premier de l'an.
Nous allons danser à la fin de la semaine prochaine.
Je suis à Limoges jusqu'à demain matin.
 

8 - Recitatz la taula d'adicion e de multiplicacion en occitan
 
Exemples : addition Quatre e un fan cinc, quatre e dos fan sièis, ...
multiplication Cinc còps dos fan dètz, cinc còps tres fan quinze, ...


IV - Vocabulari
 
zero : 0
un, una : 1
dos, doas : 2
tres . 3
quatre : 4
cinc : 5
sièis : 6
sèt : 7
uèch : 8
nòu : 9
dètz : 10
onze : 11
dotze : 12
tretze : 13
catorze : 14
quinze : 15
sètze : 16
dètz-e-sèt : 17
...
dètz-e-nòu : 19
vint
vint-e-un
vint-e-dos 
...
vint-e-nòu
trenta-e-un
...
diluns : lundi
dimarts : mardi
dimèrcres : mercredi
dijòus : jeudi
divendres : vendredi
dissabte : samedi
dimenge : dimache
genièr : janvier
febrièr : février
març : mars
abriau : avril
mai : mai
junh : juin
julhet : juillet
agost : août
setembre : septembre
octobre : octobre
novembre : novembre
decembre : decembre

adicionar : addicionner
aicí : ici
amb : avec
aniversari : anniversaire
anuèch : ce soir
apuèi : après
aquí : là
ara : maintenant
arribar : arriver
avant : avant 
bal : bal
caire : tomber (cai : il/elle tombe)
cap : tête
cap d'an : jour de l'an
dançar : danser
delaièr : avant-hier
deman : demain
deman passat : après demain
demorar : rester
fins : jusqu'à
ièr : hier
ja : dejà

jamai : jamais
la fin : la fin
la mòstra : la montre
lèu : bientôt, vite
lo passat : le passé
lo relòtge : l'horloge
mai : plus
matin : matin
mens : moins
mièg, mièja : demi, demie
miègjorn : midi
mièjanuèch : minuit
minuta : minute
multiplicar : multiplier
ora : heure
partir ; partir
passar : passer
paure, a : pauvre
perque : parce que
perqué : pourquoi ?
préner : prendre
quand : quand
quant : combien
quau : quel
segonda : seconde
tard : tard
tardièra : retard
temps : temps
tornar : revenir, rendre
totara ; tout à l'heure
trabalh : travail
uèi : aujourd'hui
un pauc : un peu
venir : venir
vesprada : après-midi

 

Leçon précédente
Introduction
Leçon suivante

© OccitaNet 1995-2001